Al DocsBcn!

La setmana passada vam estar al festival de documentals DOCSBCN. Vam assistir com a observadors a les presentacions de nous projectes, és molt enriquidor i interesssant veure la resta de projectes documentals que es fan a tot el món i també hem obtingut les claus per enfocar el nostre nou projecte!

Anuncis

Estrena El silenci del Jonc!

Aquest dimecres 30 d’abril estrenem El silenci del Jonc als cinemes Méliès de Barcelona a les 22h. 

Aquests són els dies i els horaris que serem al cinema:

Del 30 d’abril al 8 de maig – 22h (Cines Méliès de Barcelona)

El 7, el 14, el 21 i el 28 de maig – 19:30h (Cines Girona de Barcelona). Amb cinefòrum!

Us hi esperem!

Imagen

Impressions sobre unes imatges. Mèrce Coll

La Mercè Coll, professora d’història del cinema a la Universitat de Barcelona, va fer la presentació del documental El silenci del Jonc a la Filmoteca de Catalunya. Aquestes són algunes de les seves impressions:

En primer lloc felicitar-te pel teu coratge al voler realitzar aquesta pel·lícula sobre el teu fill Jonc. Parlo de coratge o de valentia no pel fet d’afrontar una possible anomalia o discapacitat en el teu fill, sinó per enfrontar-te als teus propis temor que la suposada malaltia del teu fill originava. Com expliques a l’inici del documental vas aprendre a les sales d’espera dels metges on veies a les mares que com tu, esperaven una resposta, esperaven saber com dirigir-se als seus fills i filles, què esperar d’ells i què esperar de si mateixes.

Has aprés a observar els seus gestos y els teus propis gestos envers ell i altres com ell. Potser t’ha pogut ajudar observar-ho des de fora agafant una càmera i transformar la teva visió en imatges que altres veuran. Però, el que has aconseguit és alguna cosa més que un procés de catarsi personal o de reconeixement per part del altres.

Efectivament, ens has mostrat una visió diferent a la usual quan es fa referència a la malaltia o a algun tipus de discapacitat, però el mirar diferent també es produeix en la capacitat de les imatges per reflectir la nostra pròpia imatge. Mirem una imatge i les imatges ens miren, i no sempre com voldríem. Crec que les teves imatges ens miren, i ho fan de tal manera que fan trontollar les seguretats i les certeses amb què tractem de donar-nos una identitat.

Aquesta capacitat d’observació és la nota més destacada del teu documental. Gràcies a les teves imatges aprenem a observar els gestos, els moviments, les paraules, les emocions, les mirades de tots aquells que no segueixen les pautes que hem après i amb les quals ens expressem.

Imagen